Sant Climent. (Clica per veure la imatge més gran)
Sortint de l'actual nucli de Coll de Nargó es troba l'esglèsia de Sant Climent que tot indica havia estat el centre neuràlgic de l'antiga població, no se sap ben bé quan fa d'aixó però. L'església fou declarada Monument Nacional Històric Artístic per decret el dia 5 d'abril de 1946, després que l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, erudit i gran amant de l'art romànic (en aquest sentit cal recordar que gràcies a la seva intervenció es van aconseguir salvar els frescos de les esglésies de la Vall de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) en fes un acurat estudi. Ens trobem sens dubte davant d'una de les esglésies de romànic primitiu més boniques de Catalunya, amb un campanar únic en el seu gènere.
L'església parroquial de l'antiga "Vila Nargone", indret conegut avui com "Les Viles" on hi ha la Font de Sant Climent, fou objecte l'any 1929 d'una restauració a càrrec dels Amics de l'art vell. Un curiós document de l'època, sotasignat pel secretari César Martinell, qui va actuar en qualitat d'arquitecte, diu així: "Les obres de restauració trobaren l'estímul i ajut material de la Diputació de Lleida, que contribuí amb 1.000 pessetes, i el poble de Coll de Nargó que ho va fer amb la quantitat de 392,50 pessetes, procedents de
subscripció voluntària entre els veïns". Cal dir que per la seva banda els Amics de l'art vell aportaren 7.719,60 pessetes. Aquestes xifres donen fe per elles mateixes de com han canviat els temps; ara servirien gairebé per a què el paleta fes un cop d'ull a l'edificació i poc més.
Durant la guerra civil espanyola, San Climent va servir de polvorí a l'exèrcit de la República, fou bombardejada en diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a pocs metres de l'església, no tingué desperfectes.
Aprofitant la bona sonoritat del recinte s'hi ha fet fins i tot concerts, com el que va tenir lloc l'11 d'octubre de l'any 1987 amb la mezzo-soprano Anna Ricci, acompanyada de Jordi Russinyol, que oferiren un recital de Trobadors Provençals, cançons hebraiques i sefardites.
Sant Climent és en si un monument força ben conservat, originari del segle X o potser de principis del XI, sobretot la seva torre campanar que va ser construïda en dues fases, la primera d'elles en època preromànica. Pràcticament l'església es fa visible des de qualsevol lloc del poble i és, no ho dubteu, de visita obligada alhora que lògic orgull dels "nargonins".

 
Torna a la pàgina principal