És extensa la llista de monuments del nostre Pirineu, es tracta en la gairebé totalitat de petites esglésies que resten ignorades per llur petitesa en el conjunt de la història de l'art. Coll de Nargó és un bell exponent d'aquest romànic. L'església de Sant Climent, del segle X-XI, Sant Miquel de les Masies, Sant Martí de la Plana, la capella de la Mare de Déu de la Providència -a Els Prats-, Santa Maria de Remolins, Sant Romà i Sant Miquel de Vilars a Valldarques; Sant Serni a Gavarra, Sant Joan de Carreu, Sant Andreu de Sallent (dit Sant Maximí), Sant Joan de Montanissell, Sant Jaume de Cases, restes de l'església rònega al Pla de Talustre, Santa Gueta a les Comes (Gavarra),... cal fer una menció especial de la torre la Vila i la rectoria de Valldarques. En aquest apartat ens dedicarem a parlar d'alguna d'elles, a banda de Sant Climent, on hi podeu accedir des del menú o des del vincle de més amunt.

 
Vista de Carreu, la torre i l'església de Sant Joan. (Clica per veure la imatge més gran)
Carreu de Gavarra. En les terres més ponentines del municipi de Coll de Nargó, hi trobem unes quantes cases de pagès situades a una alçada ratllant els mil metres i en indrets força isolats. Cases que en la seva època d'esplendor aplegaven una munió de persones dedicades a les feines pròpies d'aquests indrets, on s'ha de mirar d'aprofitar en bancals tots els pams de terra de secà i completar el seu treball amb la pastura de ramats, tant d'ovelles i de cabres com de porcs. A Carreu de Gavarra, la importància de la casa ho denota també, a part de la grandària del terme, el fet de tenir església romànica, que marca una antiguitat com a casa important i també que tingués torre de guaita. Tant l'església de Sant Joan com la torre es conserven en bon estat, malgrat que Carreu faci anys sigui deshabitat.

 
Sant Sadurní o Sant Cerni de Gavarra. Si en el terme de Coll de Nargó hi ha un indret que captiva tant la vista com l'esperit, aquest és el poble de Gavarra. Tot i ser a trenta quilòmetres de la capital del municipi, l'estreta carretera que hi porta ens ofereix unes vistes magnífiques de mitja comarca de l'Alt Urgell. Ja arribant a Gavarra, la primera imatge ens presenta un turonet coronat amb unes cases de pedra tirant a rogenca i teulades també de pedra. Destaca, com un senyal d'humanitat antiga, la rodona torre del campanar, que forma part de l'església de Sant Sadurní o de Sant Cerni. En la fotografia la veiem de més a prop, amb el cementiri adossat, formant un conjunt d'estil romànic de bella estampa. També us podeu apropar al castell, ja nomenat en papers de començaments del segle XI.
La torre-campanar de Sant Sadurní o Sant Cerni. (Clica per veure la imatge més gran)

 
Sant Joan de Montanissell. (Clica per veure la imatge més gran)
Sant Joan de Montanissell. És ben bé una curiositat que a les dues esglésies de Montanissell se les conegui amb el mateix nom, alhora que siguin ambdues situades fora del poble i gairebé a la mateixa distància d'aquest, si bé una es troba situada cap a la banda de migdia i l'altra cap a la de ponent. La que podem veure a la fotografia és romànica, com hom pot veure en l'absis i les arcuacions que el guarneixen. Té, doncs, més de nou-cents anys d'història. Sant Joan es troba ben cuidada i arreglada, cosa que no es pot dir malauradament de molts altres monuments romànics de la comarca. Al costat hi ha el cementiri. Hi podem pujar a peu, en deu minuts, des de Montanissell i tant pel propi edifi com per la vista cap a llevant, és ben aconsellable la visita.

 
Capella de la Mare de Déu de la Providència. Un altre indret del terme de Coll de Nargó, dels tranquils i amb un paisatge agradable i de muntanya, és els Prats, una llarga llenca de terra plana i de conreu, tancada al nord per carener rocós de llevant del Boumort i a migdia per l'esquena obaga de la serra de Sant Joan. Els Prats, dits de Montanissell o de Carreu, gaudeixen d'un clima saludable, amb bon sol. Al bell mig hi trobem la capella de la Mare de Déu de la Providència, senzilla però valenta davant la solitud i els hiverns de neu i fred, que para el sol i el saluda amb l'espadanya. Hi arribareu per la banda de Bòixols, anant a passar el Forat dels Prats, o bé des de Montanissell, passant pel Pitarell i deixant a banda i banda la font freda i les Coves d'Ormini.
Capella de la Mare de Déu de la Providència. (Clica per veure la imatge més gran)

 
Sant Maximí de Sallent. Es tracta d'una de les esglésies romàniques del terme de Coll de Nargó més solida i a la vegada desconeguda.
És situada al bell mig de la vall de Sallent, en un indret de paisatge captivador, en destaquen els carreus ben apariats dels tres absis que hi trobem.
El campanar, escapçat, podria haver estat una torre de defensa. Hi arribareu pel camí que porta a Sallent, entrant a la vall per dalt, travessada la Creu de Ferri, tot venint de la carretera de Bóixols.
A la vostra esquerra Sant Maximí de Sallent. (Clica per veure la imatge més gran)

 
Sant Romà de Valldarques. De les vint cases escampades per Valldarques, actualment dues són habitades. 
Però malgrat la dispersió dels habitatges, existeix un nucli principal, on destaca l'atrevit emplaçament de la rectoria i que presideix l'església romànica de Sant Romà, amb un destacat campanar amb curioses finestres mig tapiades, en una de les quals hi podem veure pintures decoratives. 
A Sant Romà també l'absis mereix atenció, per la disposició de les pedres del fris de sota teulat, posades de forma paral·lela, un cas particular dins de l'arquitectura romànica, on trobem la típica disposició en dent de serra.
Trobarem Sant Romà de Valldarques just on s'acaba la pista forestal que porta al nucli del poble.
Sant Romà de Valldarques. (Clica per veure la imatge més gran)

 
Sant Martí de la Plana. (Clica per veure la imatge més gran)
Sant Martí de la Plana. Església romànica situada en un estratègic pas entre Valldarques i la vall de Sallent. Airós campanar, parets de pedra arrancada d'alla mateix, pedra blanquinosa que amb el sol adquireix relleu de solemnitat. L'església de Sant Martí fou esberlada per un llamp i actualment mostra un afegit de meitat del segle IXX, que empetiteix i dóna al conjunt un aire una mica desgavellat. Ensorrada la teulada, amb una alzina que poc o molt l'in fa, podeu en canvi admirar la fermesa del campanar amb el caputxonet de pedra i l'absis, amb dues finestres esqueixades i arcuacions llombardes. És, per la seva construcció tan planera però encertada, com de pessebre. Hi arribareu per la carretera d'Isona. A mitja pujada un indicador a la dreta mena fins a Sant Martí de la Plana.

 
Torna a la pàgina principal