Vista general de Peramola.
El terme de Peramola és situat a la part sud de l'Alt Urgell, entre els municipis de Coll de Nargó, Oliana i Bassella. S'estén des de la dreta del Segre fins al límit amb la comarca de la Noguera i des de la serra d'Aubenç, al nord, fins als contraforts de la muntanya de Sant Marc, al sud. Al mig del terme es troba l'emblemàtica muntanya de Sant Honorat. Solquen el terme diversos torrents i barrancs, com ara el Salat, el de Rumbau i el de Nerola. Al municipi de Peramola s'hi pot accedir des de la C-14 (antiga C-1313), a l'alçada del pont que creua el Segre sota la presa d'Oliana. Tots els nuclis habitats del terme estan comunicats per carreteres locals asfaltades. Al segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi.
Són fills de Peramola els escriptors Josep Espunyes i Joan Obiols i el pintor Francesc Riart. La base agrícola i ramadera del terme, centrada en bestiar boví i porcí, s'ha diversificat aquests últims anys amb una creixent incidència del sector de serveis, especialment els adreçats al turisme: hostalería i restauració, excursionisme, àrea privada de caça..., avalats per l'atractiu entorn natural. Vora el Segre hi ha una de les més grans piscifactoríes d'Europa. La majoria de la població viu a la vila de Peramola, cap del municipi, i la resta als nuclis de Cortiuda, Nuncarga i Tragó.

 

La ruta del Corb. Aquest itinerari per fer a peu, convenientment senyalitzat, ens permetrà conèixer alguns dels indrets més encisadors del terme de Peramola. Se surt d'aquesta vila i es continua pel Grau de Porta fins a la imponent roca del Corb, formada per conglomerats de tipus montserratí. L'excursió continua al voltant de la roca per retornar després pel mateix camí inicial fins a Peramola.

El romànic. La petita església de Sant Miquel de Peramola, situada al fossar de la vila, és un edifici d'una nau molt curta coberta amb volta de canó i acabada a llevant amb un absis semicircular obert directament a la nau. La porta, situada a la façana oest, té un arc de mig punt adovellat i es flanquejada per dues finestres rectangulars. Hi ha dues finestres més, una de doble esqueixada al centre de l'absis i una altra al mur sud, d'una sola esqueixada. L'absis és ornamentat exteriorment amb un fris d'arcuacions llombardes, que es repeteixen a la façana de ponent.
Santa Maria de Castell-Llebre, situada al capdamunt d'un esperó rocallós, destaca pel seu campanar de base quadrada i finestres geminades. 
El lloc de Castell (Kastro Veteri) apareix esmentat per primer cop en un document de l'any 942, mentre que ja l'any 995 trobem referències d'una església consagrada a Santa Maria. L'església és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. A l'absis, de base semicircular prolongada, s'obren dues finestres de doble esqueixada i una petita obertura sobre l'arc de comunicació amb la nau. Hi ha tres portes, la principal de les quals és acabada amb un arc adovellat. El campanar és una torre de base quadrada amb dos pisos que sobresurten per damunt de la nau i finestres geminades als quatre vents.
Santa Llúcia de Tragó és especialment remarcable per la seva capçalera trevolada.
L'església de Tragó (Drago) ens apareix documentada per primer cop l'any 1279. Abans d'estar dedicada a Santa Llúcia havia estat sota les advocacions de Nostra Senyora del Roser i Santa Maria del Pla de Tragó. 
És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, de secció semicircular i reforçada per dos arcs torals. La capçalera, trevolada, com haviem dit, és formada per un absis central i dues absidioles laterals de dimensions més reduïdes. Al centre de cada absis hi ha una finestra centrada de doble esqueixada. Una quarta finestra, a la façana de ponent, conserva vestigis de pintura mural. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat. El campanar, situat a ponent, és una senzilla espadanya d'un sol ull.

El formatge artesanal. A la casa de la Penella, situada al nord del terme, elaboren artesanalment formatge curat i de tupí... així com de mató, que es comercialitzen amb la marca "Castell-llebre". Els responsables d'aquesta indústria familiar i artesanal són Fermi Tordesillas i Anna Garate.
No podem oblidar que els seus formatges han estat guanyadors de guardons en alguna de les edicions de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que té lloc el tercer cap de setmana d'octubre a la Seu d'Urgell així com en altres mostres de característiques semblants a la resta de l'estat espanyol.
Si voleu visitar Casa Penella es millor que abans contacteu amb ells. 
També es fan visites comentades de mitja hora per a grups de 2 a 20 persones. Prèviament cal concertar hora tot telefonant al 973 47 04 63.
Aquests productes formen part també de l'exquisida oferta gastronòmica del municipi.

Castell-Llebre. (Cliqueu per veure la imatge més gran).
Sant Miquel de Peramola. (Cliqueu per veure la imatge més gran).
Santa Llúcia de Tragó. (Cliqueu per veure la imatge més gran).

LES DADES
LES DADES * FESTES MAJORS *
Extensió 55,85 km2 Nuncarga 2n diumenge de setembre
Població 375 habitants Peramola Penúltim diumenge d'agost
Ajuntament Tel. 973 47 02 63 Tragó 2n diumenge d'agost
Bombers 085 (Recomanat) ESPORTS D'AVENTURA
TRADICIONS * Peramola Caza S.A. 973 29 61 68
Dimarts de Carnaval Ranxo APLECS *
* * Castell-Llebre Diumenge més proper al 25 d'abril

 
Torna a la pàgina principal