Vista general de Montferrer. (Cliqueu per veure la imatge més gran).
El terme municipal de Montferrer i Castellbò és el més extens de tot l'Alt Urgell. Situat al nord-oest de la comarca, abarca el territori comprés entre la riba dreta del Segre i el Port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins el Romadriu, o riu de Santa Magdalena, i el ras de Conques, Drenen el terme els rius d'Aravell, de Castellbò i de Pallerols, a més de diversos torrents i el rec dels Quatre Pobles.
La part baixa del terme és travessada per l'N-260 (Eix Pirinenc), des d'on surt la carretera que mena a la vall de Castellbò i puja fins el refugi de Sant Joan de l'Erm. Als pobles de les valls de Pallerols i Guils del Cantó s'hi va des d'Adrall per la mateixa N-260, que s'enfila cap al Port del Cantó.
L'actual terme de Montferrer i Castellbò va pertànyer al vescomtat de Castellbò, que, amb el casament del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet, va passar 
a posseir també la vall de Cabó. Els seus dominis s'estenien pels termes d'Organyà, Fígols, Coll de Nargó, Adraén i les valls de Sant Joan, a més de les possessions pallareses de la vall d'Àsua, la vall Ferrera i Gerri de la Sal. El mariatge de la filla d'Arnau, Ermessenda, amb el vescomte Roger Bernat II de Foix va unir ambdues cases senyorials. De l'enfrontament dels Foix i els Castellbò amb el bisbat d'Urgell en van néixer els famosos Pariatges, origen de la independència d'Andorra. L'agricultura i la ramaderia es mantenen com la principal activitat econòmica del municipi, tot i que el sector serveis ha crescut considerablement aquests últims anys. Aquest augment es veu reflectit en els establiments hotelers i de restauració, situats a la part més baixa del terme, i en l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm. També compta amb un camp de golf, situat a Aravell. Dins el terme hi ha la serradora més important de la comarca alhora que en el seu polígon industrial s'hi ubica una important empresa de roba i material esportiu.
Montferrer i Castellbò és també el municipi amb més nuclis de població de la comarca: Alvet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Cassovall, Castellbò, Castellnovet, Guils del Cantó, Montferrer, Pallerols, Sant Andreu, Santa Creu, Sarcèdol, Saulet, Seix, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vilarrubla, a més dels despoblats de Eres, Sendes, Sallent de Castellbò i Solanell. Com gairebé tots els municipis de la comarca, Montferrer i Castellbò ha patit, des de mitjan segle XX, una forta davallada de població. Tot i així, aquests últims anys s'ha començat a recuperar en els nuclis situats a la part més baixa del terme, mentre que a la resta s'ha aturat el procés regressiu.
Sant Andreu de Castellbó
Esquí i golf. Un dels atractius del municipi de Montferrer i Castellbò és que, sense sortit del terme, es poden practicar dos esports tan diferents com l'esquí de fons i el golf. Per gaudir del primer, teniu les pistes de Sant Joan de l'Erm, les primeres d'aquesta modalitat a tot l'Estat espanyol, amb més de trenta quilòmetres de pistes senyalitzades. 
I si voleu fer un mos, esmorzar, dinar o sopar... o senzillament entrar en calor teniu al vostre abast a la mateixa estació d'esquí de Sant Joan de l'Erm el refugi de la Basseta. Es tracta d'un acollidor local on també podeu pernoctar, até que disposa d'habitacions amb lliteres on sovint i fan cap grups d'escolars, tan si neva com si no. A més la zona té una amplia franja de terreny amb taules i barbacoes. On podreu fer el bolets a la brasa, si en trobeu clar!
Pel que fa al golf, l'any 1997 es van inaugurar els primers nou forats del camp d'Aravell Golf Andorra, el qual completà els divuit forats l'any 1998, a estat dissenyat pel jugador professional José Maria Olazábal.

El romànic. La col·legiata de Castellbò conté elements romànics, com ara els absis, i d'altres de gòtics, especialment visibles a la portalada. 
Dins del terme podem visitar també les ruïnes de l'antic priorat de Santa Maria de Costoja, on van ser enterrats els vescomtes Arnau i Ermessenda, les despulles dels quals foren desenterrades, quaranta anys més tard, per la Inquisició, que els acusava d'haver estat càtars.
En aquesta mateixa pàgina uns afegim una informació més acurada sobre aquesta important col·legiata, així com també de les restes que queden dempeus a Costoja, i de la seva història.

Els càtars. Des de l'any 1996 se celebren, a principis d'agost a Castellbò i a Josa del Cadí, unes jornades dels Refugis Càtars a l'Alt Urgell. Els actes inclouen conferències i taules rodones, però també rutes, animació, concerts i teatre, amb la representació de l'obra Cercamón, de Lluis Racionero, (fill de la Seu d'Urgell, l'obra del qual ha estat arranjada i és posada en escena any rera any a les mateixes ruïnes de Costoja).
Darrerament s'hi han inclòs altres elements que fan d'aquesta celebració un esdeveniment que no us podeu perdre de cap de les maneres, torneigs medievals a cavall, teatre al carrer, mercat càtar... etc.
Bellestar

LES DADES
LES DADES * FESTES MAJORS *
Extensió 177,46 km2 Aravell 1r diumenge de maig
Població 730 habitants Bellestar Últim diumenge d'octubre
Ajuntament Tel. 973 35 13 43 Castellbò 15 d'agost
Bombers 085 (Recomanat) Guils del Cantó 3r diumenge d'agost
Consultori mèdic Tel. 973 35 46 34 Montferrer Penultim diumenge d'agost
Farmàcia Tel. 973 35 38 06 Vilamitjana Últim diumenge de juliol
Aeroport Tel. 973 35 42 62 APLECS I TRADICIONS
Àrees recreatives: Castellbò. St. Joan de l'Erm La Trobada Dilluns de Pasqua Florida
* Pallerols. Casa Forestal Sant Marc, (Bellestar) Diumenge més proper al 25 d'abril
CASES DE PAGÉS * Sant Joan de l'Erm 24 de juny
Castellbò Molí del Pau, 973 35 16 08 Sant Joan de l'Erm Diumenge més proper al 25 d'agost
Guils del Cantó El Paller de l'Antonet, 
973 29 81 06		 Jornades dels refugis Càtars Principis d'agost
Montferrer Ca l'Ignasió, 973 35 15 80 * *
Castellbò Cal Segú, 973 29 82 72 * *

El vescomtat de Castellbò, un dels centres polítics més importants de Catalunya, s'estenia per amplis territoris de l'Alt Urgell i el Pallars i comprenia també les Valls d'andorra. La col·legiata de Santa Maria va ser fundada el 1436. A l'església actual, d'una nau, són clarament perceptibles diversos moments constructius. Corresponen a l'època romànica els tres absis rodons, molt alts i bastits damunt de podis, amb forats de bastida ben perceptibles al central. La façana, en canvi, és d'estil gòtic, amb arcs apuntats en degradació coronats per un fris decorat amb pans de vida, flors i caps humans. És especialment remarcable el treball de forja de la portalada.

El lloc de Costoja apareix documentat per primer cop l'any 1015. Va ser priorat de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. En aquesta església foren enterrats els vescomtes de Castellbò, Arnau (1228) i Ermessenda (1230), les despulles dels quals foren desenterrades i cremades l'any 1261 per la Inquisició, que acusava als nobles de protegir i difondre el catarisme. 
De l'església, en resten només fragments de l'absis, de base semicircular, i de les façanes oest, amb una filada d'opus spicatum, i est, on es conserva una finestra de secció prismàtica. 
La porta d'entrada, a la paret oest i avui tapiada, és un arc de mig punt.

 
Torna a la pàgina principal