 |
|
Banc de mesures del 1579. (Cliqueu
per veure la imatge més gran). Foto d'Artur Carné.
|
|
|
En ple cor
de la Seu d’Urgell, fent gairebé cantonada entre el carrer Major
i el de Capdevila (Cap de la Vila), s’hi troben dues mesures de gra, que
sorprenen al visitant i no tant a l’urgellenc, acostumat a veure-les, sense,
potser, adonar-se del seu valor històric.
Les mesures més antigues
porten la data, equivocada, de 1379. Algú, sembla que de manera
ben intencionada, va donar un cop de piqueta a la pedra, canviant la segona
xifra, un 5, per un 3, convençut del seu origen medieval. La data
correcta, per tant, seria la de 1579.
El bloc de pedres treballades acull
tres embuts metàl·lics que acaben amb unes portelles, des
d’on es procedia a omplir els sacs de gra després de ser mesurat.
Sembla que les mesures més antigues havien quedat insuficients per
respondre la demanda |
i això va propiciar
que l’any 1840 s’establís, a uns metres, un nou banc de mesures,
pràcticament idèntic al primer. En ambdós casos cada
banc disposa de tres embuts de dimensions semblants. En les mesures de
l’any 1840 la primera cavitat té un volum de 18,30 litres, la segona
de 9,20 litres i la tercera de 27,60 litres.
En el cas del banc més antic
el primer embut acull 18,50 litres, el segon 9,20 i el tercer 20,30. No
cal oblidar que tot i que estem parlant de litres, el sistema mètric
decimal no fou propugnat a França fins l’any 1791, per tal de normalitzar
i unificar la gran varietat de mesures existents arreu. De fet, però,
es va posar en pràctica molts anys més tard. Les mesures
de la Seu responen bastant fidelment a les emprades a la resta dels Països
Catalans. Així direm que la mesura per a grans és igual a
¼ de la quartera de Girona, o el que és el mateix: 1 quarta
= 6 mesurons = 18,08 litres. Pel que fa a Lleida s’utilitzava la mida de
3 quartans equivalents a 18,34 litres, tot i que modernament es parlava
de 20 litres, que, curiosament, coincideix amb la mesura fruitera.
Les mesures de la Seu d’Urgell
són pràcticament úniques a Catalunya ja que sols es
té constància de l’existència d’un altre banc semblant
a la localitat tarragonina de Montblanc. També al Principat d’Andorra
n’hi ha un. Com molts altres serveis en aquella època, forn de pà
o escorxador, el Bisbat d’Urgell n’era el propietari i el llogava en usdefruit
a particulars perquè en fessin la vigilància i l’explotació.
Una de les coses que més sorpren és el bon estat de conservació
en que es troben. Això ha estat posible gracies a l’acurada restauració
de les parts metàl·liques que en va fer en el seu moment
el ferrer Josep Estañol, malauradament ja desaparegut, i que tenia
el seu taller prop de Sant Domènec. |
El senyor
Estañol va demostrar abastament els seus coneixements del ferro
forjat, restaurant els embuts metàl·lics i les portelles
fa uns 15 anys enrera. Les portelles exteriors i el embuts no tenen cap
indici de rovell, malgrat trobar-se completament a la intempèrie.
En Josep Estañol encara
recordava que, quan era jove, els rucs i els sacs de gra anaven sovint
a les mesures i com després les dones escombraven el terra a la
recerca dels grans de blat o civada que havien caigut, per tal d’aprofitar-los.
Com veieu, tota una història
de la nostra ciutat per la que passem pel costat moltes vegades sense,
a cops, valorar-ho prou. Les mesures de la bladeria són, sense dubte,
un secret a redescobrir per a molts de nosaltres. |
|
 |
|
Banc de mesures del 1840. (Cliqueu
per veure la imatge més gran). Foto d'Artur Carné.
|
|
|
