|
|
|
Entre arcs,
porxos, i capitells medievals, respirant el perfum medieval del segle XII,
a la Seu d'Urgell es munta, els dimarts i els dissabtes, tot un espectacle:
el mercat.
Color, sorolls i olors de l'hort i de modernitat es barregen entre venedors que són pagesos, comerciants, poble, turistes i també badocs. Recorren un camí privilegiat per a la història, carrer Major, carrer dels Canonges i plaça dels Oms, davant la catedral de Santa Maria, símbol d'un gran poble, que va ser capital d'Espanya durant tres dies. La història del mercat de la Seu comença a l'Edat Mitjana, quan cavallers i cavalls no podien ni imaginar com canviaria aquesta ciutat olímpica.. Mentre aquests lluitaven en espectaculars torneigs, els pagesos, els ramaders i fins i tot vinyataires, temps era temps, baixaven dels pobles propers a la ciutat per oferir els millors productes d'aquesta terra. |
| Eren poquets i tothom es coneixia,
no calia distribuir l'espai. Se sabia quin era el lloc de cadascú
i es respectava. Tomàquets, pebrots, patates i fesols a l'estiu
s'exposaven en cistelles de vímet. La moneda era escassa, i l'activitat
comercial, si així es pot definir, es resumia en l'origen del capitalisme:
el bescanvi. Es bescanviaven verdures fresques per conills o gallines,
i encara no es parlava de televisió.
Al segle XX arribà una nova dictadura, però gairebé tot continuava igual: la ginesta feia olor, però l'agutzil ja començava a recaptar unes quinze o vint-i-cinc pessetes pel dret de parada. Ara el mercat, temple de la millor gastronomia, no sols es compra i es ven, es viu. Es viu el mercat i es viu del mercat, és clar. Els productes de la terra van quedant desplaçats pels d'intuïtius comerciants que compren al major a Mercabarna. Els grans supermercats de dins i de fora de la Seu, sobretot d'Andorra, competeixen ferotgement amb el mercat tradicional. |
| No es ven
com antigament, potser perquè anar-hi representa perdre temps, que
és una mena de targeta de crèdit més valuosa que la
Master Card. S'ha de passejar entre els passadissos estrets que dibuixen
fileres de parades enfrontades. En el "súper" tot és ràpid.
"Però té un altre gust, no és tan natural".
Els més pessimistes opinen que desapareixerà. D'altres no volen saber què pot passar. I, afortunadament molts tenen en el mercat de la Seu una cita obligada els dimarts i els dissabtes Avui podem comprar roba d'última moda, sabates, "cassettes", marroquineria, taules o cadires, o joguines. És un lloc més de trobada, un lloc on reunir-se "¡Oye niña, que están baratos, mil pesetas, mil pesetas!", "¡A trescientas, calcetines a trescientas!" Ja ho saps, tot és molt barat. Vine al mercat, reina! |
|
|
|
