Vista general de Josa del Cadí. (Cliqueu per veure la imatge més gran)
El terme de Josa i Tuixén, situat a l'extrem oriental de la comarca, s'estén als vessants meriodionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on es troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647 metres), fins el coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la Serra Negra i al sud-est, la serra del Verd. Travessen el terme els rius de Josa i de la Mola, els quals, en uniser-se formen el riu de Lavansa.
Durant l'Edat Mitjana, Tuixén va pertànyer al capítol de la catedral d'Urgell. De la seva part, el castell de Josa va passar de mans de famílies nobles de Cerdanya als barons de Pinós. El cavaller Ramon de Josa, aliat dels Castellbó, fou acusat, com aquests, de protegir i practicar la doctrina càtara.
L'económia, tradicionalment agraria i ramadera, de 
Josa i Tuixén s'ha anat decantant cap al sector de serveis turístics. La obertura d'una estació d'esquí nòrdic, una casa de colonies i diverses residències casa de pagés hi han contribuit de manera especial. No us perdeu El Museu de les Trementinaires, el romànic ni l'esquí de fons que podeu practicar a l'estació d'esquí nòrdic de Tuixent-Lavansa. La major part de la població del municipi es concentra al poble de Tuixén i la resta a Josa del Cadí.

 

LES DADES * FESTES  *MAJORS
Extensió 79,51 km2 Josa 1r diumenge de setembre
Població 164 habitants Tuixén 2n diumenge de setembre
Ajuntament Tel. 973 37 02 02 Tuixén 2n diumenge d'octubre
Bombers 085 (Recomanat) *ESPORTS D'AVENTURA
Àrees recreatives: Tuixén. Planells de Sastró Esquí Tuixent-Lavansa, Tel. 973 29 82 43
Alberg (Cal Cortina) Tel. 973 37 02 24 Parc Natural Tels. 973 37 00 30 i 93 824 41 51
CASES DE PAGÉS APLECS  *
Cal Farragetes Tel. 973 37 00 34 Sant Jaume Diumenge més proper al 25 de juliol
Cal Fuster Tel. 973 37 00 02 FIRES *
Cal Gabriel Tel. 973 37 01 42 Fira de la Vall Pont de la Immaculada




Sant Esteve de Tuixén. La parròquia de Tuixén (Tuixén) és citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell i l'advocació de Sant Esteve apareix esmentada d'ençà de l'any 963. Tot i un llarg procés de transformació, l'església conserva una part important de la seva construcció original, especialment en el sector de ponent. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó. La porta s'obre a la façana de ponent en arc de mig punt, i a la façana sud trobem una finestra de doble esqueixada. El campanar, que s'alça a l'angle sud-oest, té un sol nivell de finestres a la part alta. A l'interior de l'església es conserva la talla d'una marededéu policromada, de la segona meitat del segle XII o començament del XIII. (Cliqueu per veure la imatge més gran).

 
Santa Maria de Josa. La parroquia de Josa del Cadí (Iaussa) és esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell. L'edifici situat en el fossar del poble, és d'una sola nau coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals de mig punt. L'absis, de base semicircular, s'obre a la nau en un plec que forma l'arc presbiterial, on actualment hi ha un retaule barroc. La porta forma un arc en degradació en el mur de migdia, on també hi ha una finestra esqueixada simple. Il·luminen l'església dues finestres més una, de doble esqueixada a la façana de ponent i l'altra d'esqueixada simple a l'absis. El campanar és d'espadanya d'un sol ull, amb una llinda monolítica. (Cliqueu per veure la imatge més gran).
Sant Pere de la Vansa. L'església de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primera vegada l'any 1031. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una época més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII. (Cliqueu per veure la imatge més gran).

 
Sant Jaume de Tuixén. La capella de Sant Jaume de Tuixén apareix documentada ja l'any 993. L'edifici, situat a tocar del camí que va de Tuixén a Josa, és d'una nau coberta amb una volta de fusta i capçada per un absis semicircular que es clou, com l'arc presbiterial que l'uneix a la nau, amb una volta a carpanell.
La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc rebaixat. L'edifici és il·luminat per una sola finestra, d'esqueixada simple, que s'obre al mur de migdia. 
Aquesta construcció presenta una gran abundància de carreus de pedra tosca, ben escairats, disposats en filades uniformes i irregulars. (Cliqueu per veure la imatge més gran).

 
Torna a la pàgina principal