|
A la Seu
d'Urgell és impressionant el conjunt d'edificis que ens parlen del
seu temps: les capelles de santa Eulàlia i de sant Francesc d'assís,
on hi ha avui la Casa de la Ciutat, sant Miquel, a la cara nord del portal
de Cerdanya, on ara hi ha la reconvertida Sala de Cultura i Convencions
de sant Domènec, que fou edificada en estil gòtic al segle
XV. A la banda sud i est de l'actual catedral es trobava segurament el
palau Espiscopal i l'Hospital dels pobres.
Que li va passar al temple d'Ermengol
i Eribau que tot just passats uns cinquanta anys amenaçava ruïna
i obligà al Bisbe Ot a procedir a la seva total reconstrucció?
No en sabem res. Ot, venerat també com a sant -i Patró de
la Seu d'Urgell- regí la diòcesi del 1905 al 1122. D'ell
es conserva la carta en la que s'adreçava als seus fidels, atorgant
abundoses indulgències a tots el qui contribuïssin amb llurs
donatius a refer la catedral malmesa.
|
|
ha patit recenment una important
i acurada restauració. Les obres, dirigides per "mestres operaris"
van avançar de forma lenta... al ritme de les donacions o també
dels condicionaments laborals. Després de sant Ot continuaren l'empresa
els bisbes Pere Berenguer, Bernat Sanç i Bernat Roger. Fou, finalment,
Arnau de Prexens (1167-1195), qui li donà l'empenta final. Concretament
l'any 1175 trobem que fa una contracta amb un tal Ramon Lambard, per la
qual aquest es compromet en un termini de 7 anys a cloure les voltes, aixecar
els campanars una filada per damunt d'elles i acabar el cimbori. El document
és interessant també per a fer-nos càrrec de les condicions
de treball dels "arquitectes" en aquell temps (disposició dels béns
necessaris, manutenció assegurada, etc...) Altres referències
sobre Ramon Lambard no són prou clares. Havia treballat ja abans
en les obres de la catedral? Venia de la Llombardia italiana el mateix
o el seu cognom expressa simplement l'ofici de "picapedrer", que grups
d'artistes llombards havien estès i perfeccionat des d'anys enrera
en les nostres terres? El que sí és cert és que la
catedral que avui ens admira té una evident influència de
l'art romànic que des del nord d'Itàlia s'estengué
pel sud de França i pels comtats de la Catalunya Vella.
El 1182 Ramon Lambard hauria complert bàsicament l'encàrrec. Fins devia haver alçat l'airòs campanar de la façana principal. De com van seguir les obres més endavant no n'hi ha documentació ni projecte. Només sabem que aquesta ha perdurat fins els nostres dies per a goig d'urgellencs, fidels i turistes, essent una de les catedrals més emblemàtiques i belles de tot Catalunya. |
|