A una hora
de camí des de la vila d'Organyà, a peu clar, es troba la
Font Bordonera, una de les més belles i abundants de tot el Pirineu,
i que marca l'inici del riu de Fontanet, que més avall corre planer
fins a desguassar al Segre.
El paratge natural que l'envolta
és també d'una indubtable bellesa poblada per arbres i arbustos,
especialment boixos grans i frondosos que fan una ombra agradable els dies
d'estiu quan el sol escalfa de valent. La gent d'Organyà sempre
ha estat molt cofoia i gelosa de la seva font. Tant és així
que a les darreries del segle XIX, cada any un dia assenyalat, hi pujava
el pregoner acompanyat d'un membre de l'Ajuntament i publicava un ban que
deia que seria castigat qualsevol que arranqués un boix o capgirés
una pedra de l'entorn de la font.
Com tots els grans tolls d'aigua
calcària, la Bordonera i el seu riu, el Fontanet, han produït
amb el pas dels segles i els mil·lenis una gran quantitat de tosca.
Aquesta pedra d'un to una mica groguenc, esponjosa i lleugera, que es deixa
serrar, tallar i treballar amb molta facilitat, ha estat usada pels avantpassats
per bastir nombrosos cellers de les cases de la vila. La mateixa església
de Santa Maria té l'absis amb bona part construït amb aquesta
pedra porosa, lleugera i molt resistent als agents atmosfèrics,
que es manté ferma malgrat que ja fa mil anys que és a la
intempèrie, ja que fou bastit a la primera meitat del segle XI. |
|
|
L'entrada al recinte. (cliqueu
per veure la foto més gran).
|
|